Els Residus
Sòlids Urbans, (escombraries) cal tenir-ho molt clar, són un gran negoci per a
les empreses que s'encarreguen tant de la seva recollida com del seu
tractament.
El problema de
les escombraries té una fàcil solució: no generar-la. Però aquesta solució xoca
de ple contra els interessos del capital (el més gran creador de residus).
Les campanyes
contra la producció d'escombraries es basen en el reciclat. En la separació
dels diferents residus en origen, o sigui , fer la separació a casa per
facilitar el treball a les empreses de reciclat i aquestes augmentar el seu
benefici.
A l'agost
l'Entitat Metropolitana de tractament de residus (EMTRE) va aprovar l'augment
entre el 150% i 250% de la taxa de residus coneguda com TAMER. Aquesta taxa que
es grava amb el rebut de l'aigua es va aprovar per majoria dels representants
del PP entre els quals es trobava Vicente Ibor, alcalde de Paiporta. Amb aquest
increment de la taxa TAMER, la EMTRE pretén obtenir 84’5 milions d'euros a
l'any. Amb l'aprovació de la nova ordenança, la família que menys pagava
passarà de pagar 22,2 € a pagar 56 €, i la resta de famílies passaran a pagar
139 € quan el seu pagament estava dividit en trams de consum d'aigua, sent de
44,4 €, 66,6 € i 88,8 € dites trams. Els quatre trams han sigut reduïts a dos.
Amb aquesta nova fórmula de cobrament del tractament i eliminació dels residus
urbans es persegueix un afany recaptatori, oblidant per complet l'incidir en la
reducció d'aquests residus i deixant de costat la finalitat de la taxa
(pagament per un servei rebut sense que aquest pagament excedisca del cost del
servei). Aquesta revisió comporta una injustícia ja que penalitza als domicilis
amb menys membres enfront d'aquells amb un major nombre de membres. Ens trobem
amb que un domicili amb tres membres pagarà el mateix que un amb deu (139 €)
quan amb l'anterior ordenança un domicili de 3 persones pagava 44,4 €, un
domicili amb 6 persones pagava 66,6 € i un domicili amb 10 persones pagava 88,8
€.
L'afany
recaptatori es posa de manifest en el següent exemple: Amb l'anterior
ordenança, el recaptat en deu domicilis d'una a deu persones ascendia a 555 €,
amb la nova ordenança aqueixa recaptació ascendeix a 1224 €. El recaptat per la
EMTRE se situaria entre un 120% i un 185% en funció de l'ajustat que es vulga
fer l'estudi, sent la xifra més real la del 185%.
Aquest augment de
la taxa TAMER va acompanyada d'un augment de sous a treballadors de l’ EMTRE a
partir del mes de setembre. D'aquesta manera, dels 183 treballadors de la
instal·lació de Quart de Poblet, 82 tindran des del pròxim mes un sou superior
als 51.000 euros anuals, vuit dels quals guanyaran més que el president del
Govern, Mariano Rajoy Brey, i 11 més que el cap del Consell, Alberto Fabra. El
director d'explotació percebrà 111.096 € a l'any. Els mateixos vots que van
aprovar la pujada de la taxa van servir per a aprovar aquesta pujada salarial,
els vots del Partit Popular en solitari.
Ens trobem davant
un augment desproporcionat i injust fruit de la ineficàcia i d'una mala gestió
de l’Emtre que fa responsables als ciutadans i ciutadanes.
Dels 84’5 milions
que l’ Emtre pretén recaptar 10’3 que aniran a “despeses financeres”, una
qüestió il·legal ja que allò que s'ingressa per la taxa ha de
servir per al mateix servei i no per pagar un altre tipus de despeses de
l'entitat i, sobretot, per pagar el deute d'aquesta organització.
Cal recordar que
el PP de Paiporta amb Ibor al capdavant es va oposar en el seu moment a
l'escandalós augment de la taxa de les escombraries i avui vota a favor
d'aquest desvergonyit increment (llavors es pagava una sola taxa que englobava
la recollida, el transport i el tractament ), aquest augment es conseqüència de
l'increment de la part del tractament de la qual s'encarregava i s'encarrega la
EMTRE. A partir d'aquí es va separar la taxa de recollida i transport que cobra
l'Ajuntament, (aquest any ha pujat a 48 euros ) de la taxa de tractament que
cobra la EMTRE en el rebut de l'aigua.
Abans que la
EMTRE cobrés el tractament en el rebut de l'aigua, l'Ajuntament pagava per tona
d'escombraries que entrava en les plantes de tractament, d'aquesta forma es
podia mantenir la idea d'anar reduint la seva generació i arribar a pagar menys.
Però des que la EMTRE utilitza aquest sistema de cobrament i en funció del seu
consum, es paga el mateix redueixes o no, desmotivant a la gent i tornant-la
apàtica en aquest tema tan greu. Amb
aquestes mesures, l'Administració amaga el cap sota la terra i manté polítiques
errònies respecte als residus sòlids urbans.
Des de
l'administració local, aquesta pujada s'intenta minimitzar-la mitjançant
bonificacions per igual dins dels diferents col·lectius, aplicant-les per igual
sense tenir en compte cap criteri. Des d'Esquerra Unida, des del primer dia que
es va plantejar la bonificació del pagament de la taxa de la brossa, vam
proposar que aquesta bonificació anirà en funció de la renda de la unitat
familiar i no per la condició d'aquesta, ja que amb la fórmula de el “cafè per
a tots” es cometen moltes injustícies.
Des d'EU entenem
que s'ha de replantejar la política de gestió dels residus urbans per evitar la
saturació de les plantes actuals i que s'executen adequadament les fases de
separació reciclatge i reutilització.
On caldria
incidir realment és en la llei 11/1997 de 24 d'abril d'envasos i residus
d'envasos, la qual no es compleix en gran part. Aquesta Llei té per objecte
prevenir i reduir l'impacte sobre el medi ambient dels envasos i la gestió dels
residus d'envasos al llarg de tot el seu cicle de vida.
Per aconseguir
els anteriors objectius s'estableixen mesures destinades, com a primera
prioritat, a la prevenció de la producció de residus d'envasos, i en segon
lloc, a la reutilització dels envasos, al reciclat i altres formes de
valorització de residus d'envasos, amb la finalitat d'evitar o reduir la seva
eliminació.
Tot allò que no
vaja encaminat a una veritable reducció de les escombraries és agreujar el
problema. Ara com ara no existeix un clar interès per atallar-ho i creix d'una
forma exponencial, ja que el que és un conflicte per a la immensa majoria (amb
la càrrega mediambiental que implica) és un gran negoci per a una selecta
minoría.
